Com vaig prometre a l'entrada anterior (i en un període de temps més curt que el que s'hi establia) us porto una petita ressenya d'un dels millors llibres de Pere Calders.

 Gaeli i l'home déu
Aquesta novel·la fou publicada l'any 1986 tot i que transcorre (sobretot) a la Barcelona de 1938. Es planteja l'aparició, a una Barcelona en plena guerra, d'un home que té la capacitat de fer miracles. Aquest home, Miquel Gorienko, pren la determinació d'obrir contacte amb Joan Gaeli, un català republicà amb teories (que no se'ns detallen gaire) religioses que li donen una capacitat i un aire profètic.

Tots dos engeguen l'empresa de fer conèixer al món la condició de Gorienko. La posició de cadascun dels personatges és força significativa, i la de Gaeli, a més representativa del tarannà català. Durant aquest viatge que els portarà de Barcelona a molts pobles de Catalunya, Calders ens mostra, un cop més amb la seva ironia i la seva gràcia particular, que la societat coixeja en molts aspectes.

Cal destacar-ne, d'aquests defectes, dos:

• La necessitat de creure en un déu superior on recolzar les nostres derrotes i emmagatzemar les nostres pors (cal recordar els esdeveniments socials, polítics i militars que s'hi produïren durant aquella època per entre millor l'obra)
• Els extrems polítics que al cap i a la fi són religions modernes (encara aplicable a la realitat, a la meva manera d'entendre).

La novel·la, última (cronològicament) de Calders, reuneix els trets característics d'aquest enorme autor de la literatura catalana: ironia, humor, fantasia barrejada amb situacions absurdes, les anormalitats més sagaces, etc. Fou premiada l'any 1986 amb el destacat Premi Creixells i un any més tard pel Ciutat de Barcelona.

En definitiva una obra mestre que ens ve, en aquests moments, a la perfecció per definir l'actual situació politicosocial catalana (més aviat per riure'ns-en)