Bon diaaa. Avui us porto un petit comentari que vaig fer a un bloc i volia compartir pel seu tema i perquè m'agrada. Espero que a vosaltres també.

Sovint prenem decisions o camins a la vida que no tenen una transcendència suficient com per formar part d'una narració biogràfica. Sens dubte que la decisió de començar a llegir o d'introduir algú al món de la lectura (fins i tot dedicant-hi una vida) no pertany a aquest tipus d'experiència volàtil i insubstancial. Però què ens porta a agafar un llibre, tocar-lo, obrir-lo i viure la història que s'amaga a l'interior amb la mateixa passió que ho fa el seu protagonista? I, per contra, què fa que hi hagi intolerància (malauradament força estesa) a aquesta activitat?

OBSESSIÓ

Primerament, pot aparèixer un desig, un magnetisme cap a la imatge, l'objecte que és el llibre. Em confesso, i suposo que molta gent, un gran addicte a concórrer llibreries i agafar llibres i palpar-los, analitzar l'enquadernació i, tot i que això pugui semblar quelcom psicòtic, ensumar-los. És, de fet inevitable que una cosa que aparentment et cridi tan l'atenció desperti en tu un interès més profund (de vegades això pot aplicar-se a altres aspectes de la vida).

AVENTURA

És obvi que nosaltres no podrem sortir de casa amb un cavall, a recer d'una armadura medieval, armats amb una llança i disposats a salvar princeses per tots els prats de les terres espanyoles acompanyats d'un amic. Tampoc podrem recórrer o presenciar l'Atlàntida i molt menys podrem traslladar-nos durant uns dies al castell de Bran per conviure amb un comte misteriós. Tot això, en canvi, ho podem viure llegint. Igualment podem fer-ho amb el cinema però la lectura posseeix una característica distintiva que la dota de certa essència especial.

CREACIÓ

Allò que diferencia el fet de veure una pel·lícula i el de llegir un llibre queda molt ben reflectit en la sentència que sentim moltes vegades en el cinema (sobretot si veiem una adaptació d'un llibre): “l'imaginava d'una altra manera...”. El llibre, a diferència del cinema, permet omplir el buits que l'autor deixa en la seva narració amb la nostra imaginació. Per exemple, si veiem l'adaptació cinematogràfica de la novel·la de Bram Stoker podrem veure amb detall l'interior del castell del comte Dràcula. En canvi, si llegim la seva sublim novel·la podrem aprofitar la manca de detalls en la descripció del castell per crear nosaltres mateixos aquest espai, essent així afí als nostres gustos i temences. Molt més fidel a nosaltres mateixos.

SENTIR

Estem envoltats de cràpules, de persones insensibles que tant els fa reconstruir la mort d'Ivan Ilitx com estar tres hores mirant una taronja. Senten el mateix. Afortunadament (o no) en aquesta societat existeix un oasi en el qual la gent pot llegir la fantàstica novel·la de Lev Tolstoi i plorar d'angoixa amb el patiment del senyor Ilitx, o riure (riure molt) amb les aventures de Gurb i el seu compandant. Malauradament la gent que no plora ni riu, es troba amb les regnes d'aquesta societat.

“QUE NO NOS ENGAÑEN...”

Estem farts de veure com els grans dirigents d'aquest país han anat substituint les lectures clàssiques a les escoles per novel·les de 50 pàgines la història de les quals és més pròpia d'un capítol de Física o química que d'una obra literària. També veiem com pugen els requeriments per accedir a la vida cultural i se'n redueix la difusió. Llegim (i ens empatxem de cultura) per evitar que un grup de cràpules ens amaguin la realitat. Un poble culte no pot ser enganyat i és per això que fan el possible per evitar aquesta pràctica. “Un artista enganya per explicar la veritat, un polític ho fa per amagar-la”. La lectura ens manté més al marge de la manipulació informativa dels mitjans de comunicació. Com bé relata Ray Bradbury.

En definitiva la lectura ens fa créixer, viatjar, aprendre, lluitar, veure. Viure, de fet. Viure com allò que vulguem ser i sobretot com a persones.