La història d'una frustració progressiva

Avui, tot repassant (i passant, ja que alguns no els havia llegint) diversos articles de 1924-1925 referents al debat que tenia lloc a la premsa barcelonina sobre la necessitat de construir una novel·la catalana, no m'he pogut estar de fer notar un paral·lelisme que després he identificat com una evolució.

Allò que discutien en J. M. de Sagarra o en Carles Soldevila és molt aplicable a l'actualitat però des d'un aspecte molt més general. A més, no en referència als autors, que en tenim de bons (i de no tant bons) sinó al públic català. Durant el debat és discutia la manca d'una novel·la catalana sòlida (vull dir d'una tradició novel·lística) degut tant a la manca d'edició prosaica en català i (potser conseqüentment) a la manca de producció novel·lística. Ara, en canvi, tenim molt bones edicions dels nostres clàssics (i dels nostres contemporanis) però, tanmateix, no es consumeix la nostra tradició literària.

Ara agafo empenta amb aquesta frase de Carles Soldevila per fer una sentència contundent: "és la prosa [...] el que estructura les nacions". La trobo totalment encertada i, a més, actual. És obvi que no podem fer país sense una cultura forta i universal. La tenim, és clar, però de la mateixa manera que un nen té les capacitats d'estudiar i treure un deu a un examen, i no les aprofita per mandra.

I qui digui que ens manca aquesta qualitat literària és perquè no la coneix, o simplement mira determinades coses com si fossin literatura (i no ho són). Si algú dubtés d'aquesta força cultural que ens recolza com a poble (encara que nosaltres ens empesquem a rebutjar aquest recolzament) el recomanaria comprar un llibre que s'acaba de publicar en honor del professor Jordi Castellanos, dissortadament mort el 19 d'octubre de 2012. En ell es recullen tot un conjunt d'articles i estudis sobre la nostra producció literària. Esdevé, sens dubte, un repàs, aprofundíssim sobre algunes de les obres més importants de la literatura catalana i sobre alguns dels moviments més representatius.

Pel que fa a aquest llibre, també em servirà d'exemple de la teoria que encapçala aquesta entrada. És obvi que si una literatura forta és importantíssima per a la construcció d'una nació culta, un panorama crític és igual o més important. Per la importància d'en Jordi Castellanos com a estudiós, l'obra que ha publicat els marges en el seu honor hauria de ser d'un tiratge força extens. En canvi, a la universitat que el publicava, la UAB, no se n'han venut gaires. Sortosament, s'han venut totes les còpies que hi havia a la llibreria. N'hi havia quatre.

En resum, la literatura, els literats, els escriptors, els professors, tenen molta feina per mantenir viva la única cosa bona, fidel i permanent que aquest poble (i, de fet, qualsevol altre) ha tingut i tindrà, la cultura.

Plans de futur de Màrius Serra

Màrius Serra és conegut sobretot per la seva naturalesa de verbívor i la seva feina al voltant de la investigació i la dinamització de la llengua (un exemple és la seva secció al programa de TV3 Divendres). Però no podem negar la seva qualitat narrativa estretament lligada amb el seu coneixement lingüístic i la seva facilitat per a la creació de jocs de paraules. Aquesta relació dóna a les seves novel·les un nivell qualitatiu que el caracteritza (de vegades molt exagerat, però no en la novel·la que m'escau de comentar).

A la seva última novel·la, Plans de Futur (premiada amb el premi Sant Jordi 2012) els jocs de paraules són transcendits, convertint-se en un vehicle mitjançant el qual se'ns presenta la història del matemàtic català Ferran Sunyer. La història impressionarà altament a aquell qui no la conegui i donarà un punt de vista original a aquell qui ja l'hagi gaudit. En la novel·la es barregen dades biogràfiques d'en Sunyer amb espais ambigus la propietat dels quals pertany a la imaginació de l'autor. A més apareixen curiositats al voltant de la joventut d'un artista empordanès que tothom coneix.

És ja el plantejament de la veu narrativa un joc (totalment justificat) que ens obligarà a fer-nos preguntes des de la primera pàgina. En el paper de narrador concorren un conjunt de personatges que orbiten al voltant d'en Ferran Sunyer i ens mostren, adés indirectament, adés més directament, les diferents etapes de la vida del matemàtic figuerenc. Destaquen en la seva narració els detalls d'acció i l'inseparable joc de paraules propi d'aquest autor. També cal esmentar la fidelitat històrica, no oblidant determinats fets històrics ni cometent incongruències temporals, com comentà ell mateix en la presentació del llibre a la llibreria Carrer Major de Santa Coloma de Gramenet.

Ferran Sunyer i Balaguer

L'obra ens mostra tot un conjunt d'escenes gens gratuïtes que exhalen sentències axiomàtiques per qualsevol espai. Es destaca el valor del treball, la importància de la nostra mentalitat davant els problemes i sobretot la rellevància del sacrifici (tots els personatges principals fan, en un sentit més involucral o menys, un sacrifici).

En definitiva , una novel·la plena de preguntes, humor, drama i reflexions que ens faran pensar en la vida, la condició humana, el país, la importància de defensar la llengua i, sobretot, les relacions personals.

 

Una salutació i ens veiem al twitter i (d'aquí poc temps) a YouTube :D:D:D:D