Màrius Serra és conegut
sobretot per la seva naturalesa de verbívor i la seva feina al
voltant de la investigació i la dinamització de la llengua (un
exemple és la seva secció al programa de TV3 Divendres).
Però no podem negar la seva qualitat narrativa estretament lligada
amb el seu coneixement lingüístic i la seva facilitat per a la
creació de jocs de paraules. Aquesta relació dóna a les seves
novel·les un nivell qualitatiu que el caracteritza (de vegades molt
exagerat, però no en la novel·la que m'escau de comentar).
És
ja el plantejament de la veu narrativa un joc (totalment justificat)
que ens obligarà a fer-nos preguntes des de la primera pàgina. En
el paper de narrador concorren un conjunt de personatges que orbiten
al voltant d'en Ferran Sunyer i ens mostren, adés indirectament,
adés més directament, les diferents etapes de la vida del matemàtic
figuerenc. Destaquen en la
seva narració els detalls d'acció i l'inseparable joc de paraules
propi d'aquest autor. També cal esmentar la fidelitat històrica, no
oblidant determinats fets històrics ni cometent incongruències
temporals, com comentà ell mateix en la presentació del llibre a la
llibreria Carrer Major de Santa Coloma de Gramenet.
| Ferran Sunyer i Balaguer |
L'obra
ens mostra tot un conjunt d'escenes gens gratuïtes que exhalen
sentències axiomàtiques per qualsevol espai. Es destaca el valor
del treball, la importància de la nostra mentalitat davant els
problemes i sobretot la rellevància del sacrifici (tots els
personatges principals fan, en un sentit més involucral o menys, un
sacrifici).
En
definitiva , una novel·la plena de preguntes, humor, drama i
reflexions que ens faran pensar en la vida, la condició humana, el
país, la importància de defensar la llengua i, sobretot, les
relacions personals.
Una salutació i ens veiem al twitter i (d'aquí poc temps) a YouTube :D:D:D:D
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada